Montserrat Pratdesaba ha estat qui ha preparat el dossier que el públic assistent ha pogut endur-se i en el qual hi trobem un estudi sobre la vida i l´obra de la poeta convidada, Rosa Fabregat, acompanyat d´una bella selecció de poemes que ens mostren la llarga trajectòria d´aquesta autora i la qualitat del seu treball. En Robert Jové i Raubert, com sempre, ha tingut aquest treball a punt, fotocopiat i ajuntat, per a poder oferir-lo a tothom. Gràcies a tots dos!
El públic escolta la Rosa Fabregat.
La Rosa ens llegí els seus poemes..
Provant de donar respostes a les preguntes que tant ens atabalen l´hem sabuda, a la Rosa, utilitzant com a eina els mots i fent ús d´una temperatura de cocció alta d´amor i tendresa, i amb la presència palpable del Déu cuiner que imbueix la semàntica de tot el seu lirisme.
La Rosa Fabregat i la Montserrat Pratdesaba Poema VIII d´AQUAREL.LES (Tercer bri d´herba)
(de Cartes descloses)
.
Sento l´aleteig
de les paraules
com s´acosta.
No vull trencar
l´encanteri d´aquesta aigua
i deixo que em travessi.
Em torno transparent.
Passa el doll
i el poema
no ha quedat escrit.
No és res.
Ni tant sols un respir.
O potser una llàgrima.
.
FILL
(d´Estelles)
.
Fill
ets la vida que s´enfila
a una cadira.
Jo
sóc la cadira vella
que s´enfila
a una vida que comença.
.
.
TENEN MEL PER DINTRE
(d´ El Cabdell de les bruixes)
.
Els llibres,
caixes d´arengades
de paladar picant,
et criden arrenglerats,
dalt dels perstatges.
Els vols collir
de dalt de les branques.
Els mires de lluny
i es posen a l´aguait,
temptadors, segurs,
dalt dels prestatges...
Déus estranys
que has llepat de lluny
i tenen mel per dintre,
i tarongina,
i cireretes de pastor,
i vols collir-los.
Sempre a l´aguait,
ells als prestatges,
sempre estirant la mà,
tu al treball.
El cervell que passi gana,
tant se val.
.
Dona compromesa i d´enorme inquietud cultural utilitza totes les possibilitats del coneixement per dir-se i dir-nos una seva aprehensió del fet del viure vertebrada i bastida des de molts i diferents angles de visió.
.
JOCS
(de Tretze llunes)
.
Dues llunes de plata,
-dolces ulleres-
m´estiren els ulls
amb llum elàstica.
El disc blanc de la nit
rellisca, poc a poquet,
dins la fosca
fins que es fon:
juga amb l´espai.
El disc blanc del rellotge,
parió de l´altre,
ull lluminós del cloquer,
encastat a la pedra,
ple d´engranatges,
juga amb el temps.
.
.
Poema XIX
(de CÀBALA)
.
A l´alba, la muntanya em desperta
amb la seva dansa dels set vels.
Suaument, llença esquinçalls de boira.
Cadells de gassa blanca.
S´insinua,
es treu els enagos,
ensenya els seus contorns,
i un nou llençol de boira se l´enduu.
Torna i retorna a treure el cap el cim
i s´aixequen capells de boirina.
El vent la vesteix i despulla
de les túniques de broma.
De bon matí,
la grossa carena, la boira i el vent
dansen la dansa dels set vels
i omplen el cel, de grossos
dinosaures blancs.
.
Poema VI
(de CÀBALA)
.
La nena de les trenes
dóna menjar a les gallines
i té una cuina de joguina.
Viu sobre un volcà
amagat sota la molsa
i encara no ho sap.
.
Els assistents fan que la poesia
es mantingui viva i estimada.
Un reconeixement per a ells!
.
Poema VI
(de BALDA DE LA VIDA)
.
El rellotge fa el seu camí pautat
empès per la corda. A quina corda
s´agafa la teva ànima quan s´obre
esquerp l´abisme, pou d´antigues nafres?
La por tusta a la porta. No hi fa res
que els colors vibrants dels geranis juguin
a calidoscopis.
El seu dolç mirar no tanca la porta
de la inseguretat. Tot tentineja.
La vida és un tensat fil de funàmbul
on rellisques quan els batecs del cor,
afuats, t´empaiten.
.
.
Poema XIX
(de BALDA DE LA VIDA)
.
Microscopi, túnel i llum,
transparent camí de cristall,
alquímica crossa. Desvetlla
una altra cara del mirall.
Projecta micromons a l´ull,
ens endinsa en la mare cèl.lula,
ens retorna al bressol marí,
ens fa evident que el cos només
és un conjunt precís i harmònic
de microéssers bategants.
Immensa, trilionària soca
d´habitants. Al servei de cèl.lules
glials. Les finíssimes teules.
.
.
Ha estat una lectura preciosa i enriquidora.
.
La Big Mama cantà un poema de la Rosa Fabregat:
.
TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER
(d´El Cabdell de les bruixes)
.
No et vagis morint, asfixiant-te
dins aquesta solitud imposada.
Any, darrera any, vas omplint
de pedres la teva fondària.
Et vas morint lentament, batec
a batec. Vas estrangulant l´instint
en un suicidi conscient. Deixes groguejar
la pell sense que la teclegi el sol
i llences flors de sang fecunda
al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,
barreja de gasela i ocell, rialla i lluna
amb tants bressols al ventre
els cremes un a un cada any.
Eunuc fidel a principis assassins,
lliures el teu sexe a les urpes
dels corbs. No callis més. Crida
sota les teves llàgrimes. Defensa
les teves flors aquesta primavera.
Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller
vestint el camp encara despullat. Les primeres
a endormiscar l´hivern i a acaronar branques
plenes de fulles. Les primeres a la recerca
del primer pol.len de l´any. No les enterris
amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus
pètals al vent carregat de pol.len.
Un cop acabada la Tertúlia
Josep Maria Prim, ROSA FABREGAT
i Montserrat Pratdesaba.
2 a propósito:
Quin luxe per a la biblioteca! Quina enveja -de la bona, eh- hem feu. Ja m'agradaria a mi tenir a la biblio de Cocentaina aquest plantell de poetes. Felicitacions per la idea i per l'acte. El poemes que heu ficat són xulíssim.
Salutacions, companyers/es, desde la biblioteca de Cocentaina (Alacant) i des del blog de poesia infantil i juvenil
http://bibliopoemes.blogspot.com
Un plaer poder gaudir d´aquesta tertúlia amb la Rosa Fabregat i la Big Mama. Gràcies a totes dues.
Publicar un comentario en la entrada