LECTURA POÈTICA I OBRA PLÀSTICA A ARENYS DE MAR

Divendres 29 de febrer del 2008 a ESPAI LOCAL taller Massimo Cova d´Arenys de Mar tingué lloc la lectura del darrer recull de poesia publicat per la M. Teresa Bertran, poetessa i traductora més coneguda amb el nom de Teresa d´Arenys. Envoltats per les obres-collage d´en Massimo Cova exposades a les parets del seu local i sota un núvol de sonets penjats al sostre que ens guaitaven fent ones descendents es desenvolupà l´acte amb la massiva assistència d'un públic que gaudí de tota la sessió. Adrià Chavarria, crític literari i director de la revista rels va oferir-nos un treballat brodat oral amb el qual ens aproximà a la manera de fer de la Teresa i al conjunt de la seva darrera obra.

.

ADRIÀ CHAVARRIA,
director de la revista rels

.
Tot seguit la Teresa d´Arenys i en Massimo Cova llegiren els dotze sonets que confegeixen el poemari. Poemari imprès per Pons-Ribot, S.L. i que inclou belles i personalíssimes il.lustracions de l´artista plàstic Enric Maass.

.

La poetessa TERESA d´ARENYS

MASSIMO COVA

.

Una tarjeta il.lustrada per l´Enric Maass

al costat d´un esguard ple de Baudelaire

i d´un etern marcador d´hores.

.

Il.lustració, obra d´Enric Maass,

que apareix a l´interior

del poemari HORES

.

Enric Maass ha il .lustrat els poemes de la Teresa d´Arenys.

.

Vídeo i àudio.

Teresa d´Arenys

llegint dos dels seus sonets.

.

MAI

.

Ara ja no ho sabré, no sabré mai

si hi havia cap busca marcant hores

en el temps aturat. Dos quarts de mai.

I en obrir els ulls, perduda en uns afores

.

entre l´ésser i el son, sols una veu

dient "he donat hora al seu rellotge,

senyora,ai!, que la vida té un preu,

i una cabuda l´espai que ens allotja".

.

Així, ja no sabré mai quin instant

va esborrar el foc, l´aigua, la terra, l´aire.

Dos quarts d´enlloc, i sentir-se estadant

d´un habitacle que no em pertany gaire

.

però vaig, pam a pam, reconeixent...

Cos del meu cos, que m´atreu dolçament.

.

.

DÈMON

.

¿Qui és aquest que m´obre tants arxius

en una cambra d´una esmorteïda

claror, mentre em pregunta "Què me´n dius

d´un tal registre fatigat de la vida"?

.

I va girant-me fulls en què hi ha inscrits

tots els sospirs del temps, cal.ligrafia

d´un traç incomprensible als meus sentits...

¿Com és que em torna a casa a trenc de dia,

.

sobrevolant estrats i plegaments,

èpoques, eres, mil.lenis, moments

il.limitats, però sense durada;

.

i fent-me prendre terra de sobtada?

Incert retorn al temporal indret

on m´abandona... I doncs, ¿qui és aquest?

.